Em dic Mireia Borrego, i la natació m’ha acompanyant quasi bé tota la meva vida, ja que la practico des dels 10 anys. El fet que el meu fèmur esquerra es trenqués dos cops mentre era una nena, ha marcat la meva trajectòria esportiva, i va fer que la natació fos l’únic esport que podia realitzar amb normalitat, i així la meva vida ha estat lligada a aquest meravellós esport fins a dia d’avui.
La natació s’ha convertit en la meva passió. Durant tots aquests anys he realitzat moltes competicions en piscina, amb medalles als Campionats d’Espanya Màster incloses, travesses a mar obert de totes les distàncies, des de 800 metres a 22.9 quilòmetres, i he participat vuit anys a Respiràlia, una volta nedant a la Illa de Formentera amb motiu solidari de recaptar fons i donar a conèixer la malaltia de la Fibrosi Quística.
Sense cap mena de dubte el que m’omple més és nedar en aigües obertes i el meu gran somni esportiu sempre ha estat el de creuar l’Estret de Gibraltar nedant, un repte físic i mental.
Crec que ara estic preparada i es per això que aquest any el vull fer realitat.
Més enllà de la natació em considero una persona positiva, tossuda i lluitadora, característiques que crec que em poden ajudar a aconseguir-ho.
Unir nedant dos continents.... Creuar l’Estret de Gibraltar forma part del somni de molts nedadors d’aigües obertes, i entre ells, com ja he dit abans, m’hi trobo jo mateixa.
No és una travessa especialment llarga, en línia recta són 16 quilòmetres, amb sortida des de Tarifa (Espanya) i arribada a Punta Cires (Marroc). En l’època de l’any que ho realitzaré (segona quinzena de setembre) el mar sol estar a una temperatura d’uns 18 a 20º, i es recomana realitzar-la amb neopré a causa del temps que se sol estar a l’aigua, que en el meu cas, i si tot va sobre lo previst, seran més o menys 6 hores.
La principal dificultat d’aquesta travessa són les fortes corrents marítimes de l’Estret, que poden fer que per molt que nedis no avancis; el tràfic de vaixells, i el trànsit de d’animals marins que realitzen migracions, ja que és un punt on s’uneixen el Mar Mediterrani i l’Oceà Atlàntic, en definitiva un gran repte!
El component logístic en aquesta travessia és també determinant. Una o dues barques de suport són necessàries, tant per l’avituallament als nedadors, l’assistència mèdica, com per orientar-los, donar-los ànims, i, sobre tot, fer-los visibles a la quantitat de trànsit de vaixells de grans dimensions que hi ha en aquesta franja marítima. S’han arribat a donar casos d’haver de treure els nedadors de l’aigua pel pas de grans petrolers que evidentment no poden alterar la seva ruta marcada.
Es per tot això que el creuament de l’Estret es converteix en un somni amb un nivell de realització que requereix d’una bona preparació física, mental i material, i per això necessitaré el recolzament de tots els que vulgueu ajudar-me a fer el meu repte realitat.
Gràcies per la vostra atenció i per la vostra col·laboració.
Mireia Borrego
